Si el meu “ex” no paga la pensió d’aliments, comet un delicte?

Els processos de divorci solen acabar amb la imposició a una de les parts de la obligació a pagar una pensió d’aliments a favor dels fills. Pot ser, però, que aquesta part obligada no compleixi.

I si no paga, què puc fer? Hi ha dues possibilitats, d’una banda, instar  l’execució de la sentència de divorci o de mesures davant el mateix Jutge que la va dictar o d’altra banda iniciar la via penal per la comissió d’un delicte contra els deures i obligacions familiars, mitjançant una denúncia o querella.

Ja d’entrada podem dir que sempre podrem instar l’execució de Sentència per la via civil, però la via penal caldrà reservar-la per als casos més greus, sempre que es compleixin els requisits que exigeix l’article 227.1 del Codi Penal:

El qui deixi de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat del matrimoni, procés de filiació, o procés d’aliments a favor dels seus fills, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos “.

No obstant, com tots els articles, cal saber com s’han interpretat pels Tribunals i en aquest sentit, l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 2ª) en la Sentència de 6 de febrer de 2001, detalla i concreta els requisits:

  1. Cal que existeixi una resolució judicial o conveni aprovat judicialment que estableixi qualsevol tipus de prestació econòmica a favor d’un cònjuge i en favor de l’altre cònjuge o els fills.
  2. L’incompliment durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius, i
  3. La possibilitat  i capacitat econòmica per poder complir la sentència. Aquest últim element, que no figura expressament en el tipus penal, és un requisit jurisprudencial que limita la comissió del delicte a qui no compleixi amb la seva obligació, quan ho podia fer.

Per tant, si la persona obligada no té els ingressos econòmics o béns patrimonials per fer front al pagament, no estaria cometent el delicte previst en l’article 227.1 CP. En concret, la Sentència del Tribunal Suprem 1350/2002, de 8 de juliol, considera que en tractar-se d’un delicte dolós, hi ha d’haver consciència i voluntat de deixar de pagar la prestació imposada i capacitat econòmica per a fer-ho. Quan la persona obligada deixa de complir no per voluntat pròpia, sinó perquè es troba en un supòsit de impossibilitat econòmica, l’ordenament penal no pot reaccionar contra ell.

És per això, que cas per cas, s’ha d’entrar en les raons que han motivat l’incompliment per a poder valorar quina haurà de ser la via més eficaç i econòmica per tal de reclamar el pagament.

 

 Sara Fernández Fernández

 Advocada

 Requena Advocats

 Responsable de l’Àrea de Dret processal