Llicència d’armes caducada: delicte o infracció administrativa?

La pregunta no resulta senzilla de respondre atès que hi ha diversa normativa que ho regula. Primer de tot, caldrà analitzar quines són aquestes lleis.

1- Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de Armas (arts 155 infracción muy grave o infracción grave dependiendo si es arma corta o larga) https://www.boe.es/buscar/pdf/1993/BOE-A-1993-6202-consolidado.pdf
2- Ley orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de protección de la seguridad ciudadana (art 36. Infracción grave) https://www.boe.es/buscar/pdf/2015/BOE-A-2015-3442-consolidado.pd

Tot i el principi d’intervenció mínima o última ràtio del Dret penal, aplicable en defecte de sancions menys lesives,  respecte la utilització d’armes de foc sense els permisos corresponents, les lleis administratives s’aplicarien només per al cas que els fets no siguin delicte. Per tant, caldrà analitzar els requisits que configuren el delicte de tinença il·lícita d’armes pel que fa a la caducitat del permís o llicència.

L’article 564 CP, considera delicte la tinença d’armes de foc reglamentades sense comptar amb les autoritzacions pertinents. https://www.boe.es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-25444-consolidado.pdf

La qüestió aquí és doncs: Tenir la llicència d’armes caducada, suposaria  incórrer necessàriament en un delicte de tinença il·lícita d’armes ?

El Tribunal Suprem en la Sentencies de 10 de març de 2000, 21 de desembre de 2002, 7 de juliol de 2003 i del 13 d’abril de 2004, manifesta:  “Cometería delito quien, aun teniendo derecho a la concesión del permiso, no hubiere obtenido previamente la autorización requerida; igualmente quien sigue detentando el arma una vez caducada la licencia o guía, salvo que solicitada nueva concesión, se hubiere autorizado temporalmente su uso”.


En la STS 754/2001 s’han assenyalat els requisits d’aquest il·lícit penal. 

  1. L’element dinàmic: aquest rau en la mera possessió, n’hi ha prou en que la persona tingui una disponibilitat sobre aquella i la seva utilització a la lliure voluntat personal i pels fins propis de tal instrument.
  2. L’element material o objectiu:  arma de foc que es trobi en condicions de funcionament. La idoneïtat de l’arma per a disparar permet que el perill abstracte que comporta l’arma es tradueixi en perill concret.
  3. L’element jurídic extrapenal consistirà en la falta de habilitació administrativa de la possessió de l’arma.
  4. L’element subjectiu,  s’exigeix  el coneixement de que es té l’arma mancant de la oportuna autorització, amb la voluntat de tenir-la en possessió, tot i la prohibició de la norma (STS. 201/2006 de 1.3, 960/2007 de 29.11).

Precisament el darrer element és el que ens diferenciarà la infracció penal de l’administrativa. Per a que es pugui considerar la conducta delictiva prevista en l’article 564 CP caldrà demostrar que la persona que té la llicència d’arma de foc caducada n’era coneixedora i que tot i així va decidir fer ús de l’arma.

 

Albert Requena Mora
Soci-director Requena Advocats

Mar Canals Tarragó
Estudiant del grau de Dret a la Universitat Pompeu Fabra