Les modificacions de la Llei de policies locals per la Llei 5/2020, de mesures fiscals i administratives

Amb la publicació de la  Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, es varen modificar la Llei 10/1994, de mossos i la Llei 10/1991, de policies locals. Anem a veure quines han estat aquestes modificacions

LLEI 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Llei de Policies locals

Article 108. Modificació de la Llei 16/1991 (Policies locals)

1. Es modifica l’article 7 de la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7. »

1. Els policies locals gaudeixen a tots els efectes, en l’exercici de llurs funcions, de la condició d’agents de l’autoritat.»

2. També gaudeixen de la condició d’agents de l’autoritat els vigilants a què fa referència l’article 1.2, sempre que: »

a) Actuïn degudament identificats i en exercici de les funcions que els son pròpies tal com estan definides en l’article 13 i amb les limitacions de l’article 8.3. »

b) El municipi on actuïn no disposi de policia local, tal com estableix l’article 1.2. No es consideren agents de l’autoritat, en cap cas, els vigilants, algutzirs o similars que actuen de manera complementària o auxiliar a una policia local municipal existent.

Per tant, es consideraran als vigilants municipals com a agents de l’autoritat, però en quins casos?

Ja d’entrada la llei recalca que només es consideraran agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions, que són les següents:

a) Custodiar i vigilar béns, serveis, instal·lacions i dependències municipals

b) Ordenar i regular el trànsit en el nucli urbà, d’acord amb les normes de circulació

c) Participar en les tasques d’auxili al ciutadà i de protecció civil

d) Vetllar pel compliment de Reglaments, ordenances, Bans, resolucions i altres disposicions i actes municipals.

Per tant, d’entrada si bé tenen funcions d’auxili al ciutadà, no tindrien funcions de seguretat ciutadana. En qualsevol cas, la modificació de la Llei els considera agents de l’autoritat a tots els efectes i només es poden estar referint als àmbits penal, administratiu i processal, i això només ens pot dur controvèrsies.

• En l’àmbit penal, veiem per exemple que el delicte d’atemptat (550CP) ho és per a autoritat, agents de l’autoritat i funcionaris públics. D’acord amb la definició de funcionaris públics de l’article 24.2 del Codi Penal, els vigilants municipals ho serien i per tant, ja gaudirien prèviament d’aquesta protecció. No obstant, sí que hem trobat un canvi substancial en l’apreciació del delicte de resistència i desobediència greu (556CP) atès que només fa referència a l’autoritat i els seus agents i no pas a la resta de funcionaris públics. Per tant, en aquest cas sí que la nova consideració tindria efectes en l’àmbit penal.
• En l’àmbit administratiu es complica tot una mica. Si bé per exemple l’article 37.4 de la Llei orgànica 4/2015, de seguretat ciutadana considera una infracció lleu la falta de respecte i consideració als membres de les forces i cossos de seguretat, amb una interpretació literal de la norma no es podria aplicar als vigilants municipals perquè d’acord amb la Llei orgànica 2/86, no es consideren membres de les forces i cossos de seguretat. Però contràriament, l’article 36.6 de la mateixa Llei orgànica, que preveu com infracció greu la desobediència i resistència als agents de l’autoritat,sí que seria d’aplicació quan aquest acte sigui contra ells. Per altra banda, pensem que aquesta nova consideració pot reforçar la seves tasques sobretot el que fa a vetllar pel trànsit o pel compliment de reglaments i altres normes municipals.
• En matèria de trànsit, per exemple, no estarien facultats per instruir atestats en matèria de delictes contra la seguretat viària atès que no tenen funcions de policia judicial, però probablement amb aquesta reforma podrien denunciar administrativament infraccions de trànsit comeses en el nucli urbà i podrien gaudir de presumpció de veracitat d’acord amb l’article 14 del Reial Decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment sancionador en matèria de trànsit.

Finalment, amb la modificació de la Llei de policies locals, s’afegeix una disposició addicional, la vuitena  amb el text següent i que fa referència a mesures d’igualtat en matèria de gènere per accedir a places de policies locals, amb la finalitat d’equilibrar una mica la presència de dones en el sí d’aquests cossos policials, els quals, sovint mostren un percentatge molt més elevat d’homes.

«Disposició addicional vuitena »

1. Les convocatòries per a accedir a les diferents categories de policies locals i vigilants a què fa referència l’article 1 aprovades a partir de l’1 de gener de 2020 han de determinar el nombre de places que han d’ésser proveïdes per dones per a complir l’objectiu d’equilibrar la presència de dones i homes en les plantilles respectives. »
2. El nombre de places reservat per a dones ha d’ésser proporcional als objectius perseguits, i no pot ésser superior al 40% de les places convocades ni inferior al percentatge que sigui establert pel pla d’igualtat de cada ajuntament. Com a regla general, fins que els ajuntaments no elaborin aquests plans d’igualtat, el percentatge mínim no pot ésser inferior al 25% de les places convocades, sempre que se’n convoquin més de tres. »
3. En els procediments selectius a què fa referència l’apartat 2, l’adjudicació de les places convocades s’ha de fer seguint una única llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment, llevat que per aquest procediment no s’assoleixi el percentatge que determina l’apartat 2, en el qual cas caldrà donar preferència a les candidates dones, fins a assolir l’objectiu perseguit, sempre que es compleixin les condicions següents: »

a) Hi ha d’haver en tots els casos una equivalència de capacitació, determinada per la superació de les proves i els exercicis de la fase d’oposició del sistema selectiu. »

b) Cap de les candidates dones seleccionades en virtut d’aquest criteri de preferència no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació, en la fase d’oposició i, si escau, en la fase de concurs, de més del 15% respecte als candidats homes preterits.

c) No es pot aplicar aquesta mesura respecte a candidats en què concorrin motius de discriminació positiva legalment determinats altres que el criteri de preferència que regula la present disposició, com la pertinença a altres col·lectius amb especials dificultats d’accés a l’ocupació. »

El criteri de preferència que regula la present disposició no és aplicable si en el cos, l’escala i la categoria objecte de la convocatòria hi ha una presència de funcionàries dones igual o superior al 33%.»

Cal dir però, que hauran de ser els Jutges i magistrats dels ordres penal i contenciós administratiu els que finalment decidiran com s’han d’aplicar aquestes modificacions. En qualsevol cas, si bé amb aquesta nova regulació es dota als cossos de vigilants municipals d’una major protecció jurídica, segueix sent un col·lectiu amb moltes mancances sobretot pel que fa al seu reconeixement.

Requena Advocats