La difusió d’imatges íntimes sense consentiment. És suficient la regulació actual?

“Pornovenjança” o “sexting” , són les paraules en què també es coneix la difusió d’imatges íntimes sense el consentiment de la persona afectada i que trobem regulat com a delicte contra la intimitat en l’article 197.7 del Codi Penal, amb penes d’entre 3 mesos a 1 any de presó o multa.

Es castiga en concret la difusió, revelació o cessió a terceres persones de gravacions audiovisuals sense autorització de la persona afectada que hagi obtingut amb la seva autorització en un domicili o qualsevol altre lloc fora de l’abast  de la mirada de tercers, quan la divulgació menyscabo greument la intimitat d’aquesta persona. S’agreuja la pena quan els fets els hagi comès el cònjuge o la persona que hagi estat unida amb ell per anàloga relació d’afectivitat, la víctima sigui menor o discapacitada o s’hagin comès els fets amb ànim de lucre.

Aquest delicte, es va incorporar de bell nou en el Codi Penal l’any 2015 atès que fins aleshores la conducta quedava impune perquè si bé la difusió de les imatges era sense el consentiment de la persona afectada, l’accés a les mateixes era lícit i per tant, quedava fora de l’abast dels delictes regulats de revelació de secrets (197 CP).

Amb l’actual regulació doncs, ja es castiguen les conductes relatives al “sexting” o també mal anomenades de “pornoverjança” tot i que potser no amb la contundència o la duresa que serien mereixedores atesa la greu afectació que li poden causar a la víctima.

L’Audiència Provincial de Barcelona, en la seva Sentència 302/2017 exigeix que les imatges que es difonen afectin greument la intimitat i per tant exclou d’aquest delicte el fet de difondre imatges realitzades en un lloc públic o aquelles que estan fetes fora de l’abast de mirades de tercers però que per la seva naturalesa no afecten la intimitat.

Ara per ara, i malauradament però, només es castiga la conducta de difondre les imatges a les quals s’ha accedit lícitament però no el fet que tercers les tornin a reenviar,  i cal insistir en el fet que la víctima mai pot ser la culpable de la comissió del delicte. Ni en aquest tipus ni en cap altre, com ara els delictes contra la llibertat sexual. La persona que en un moment de la seva vida li envia a una altra (parella, amic, amiga..) unes imatges de caràcter íntim sense que l’autoritzi a fer-ne difusió, no està cometent cap delicte. Qui les difon sense el seu consentiment sí.

Davant els lamentables fets ocorreguts recentment en el sí de l’empresa Iveco, cal que la societat en conjunt prenguem consciència de la importància d’aquest delicte que afecta la intimitat de les persones. Els poders públics, per la seva banda, hauran de valorar si la regulació en el Codi Penal és suficient i a la vista està que ara per ara no sembla ni suficient ni eficaç.

DEP Verónica.

Albert Requena Mora

Soci-director Requena Advocats.

Advocat i mosso d’esquadra en excedència