La despenalització de l’incompliment del conveni de divorci (618.2 i 622 CP)

Amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2015, de modificació del Codi Penal, s’ha derogat el llibre III del Codi Penal (de les faltes). Algunes faltes han passat a delictes lleus (lesions), algunes han passat a ser faltes administratives (desobediència a agents de l’autoritat) i algunes altres com a molt, il·lícits de caire civil (incompliment de convenis de divorci, p. ex.).

En els derogat articles 618.2 i 622 es penava com a falta l’incompliment de les obligacions familiars establertes en conveni judicialment aprovat en casos de separació o divorci, sempre que no fos constitutiu de delicte (art. 223 i ss -trencament deure de custòdia i inducció de menors a abandonar la llar, sostracció de menors, abandonament de menors o impagament de prestacions econòmiques). És a dir, era un calaix de sastre que servia per denunciar a l’altre progenitor per desavinences o petits incompliments derivats del conveni de divorci (manca de puntualitat a l’hora de recollir o tornar el menor, deixar de pagar alguna de les prestacions econòmiques un mes o dos alternatius, etc…).

Més enllà de solucionar els problemes, l’existència d’aquestes faltes propiciava en la majoria de casos un allau de denuncies (en fer-se davant la policia o el Jutjat resultaven gratuïtes) que agreujaven la relació entre els progenitors i de retruc, el benestar dels fills. Anem a veure què ha passat amb la nova regulació.

D’una banda, els incompliments greus de convenis o sentències poden donar lloc a responsabilitat per desobediència o per algun dels delictes anteriorment citats contra les drets i deures familiars (arts. 223 i ss CP). D’altra banda, els casos de mera obstaculització, compliment defectuós o incompliments sense la gravetat suficient (supòsits anteriorment previstos en els arts. 618.2 i 622 CP) tenen un règim sancionador en l’article 776 de la Llei d’enjudiciament civil. És a dir, que el progenitor que vulgui demanar l’altre per aquest tipus d’incompliment, haurà d’interposar una demanda civil davant el mateix Jutge que va dictar Sentència de divorci o separació.

Si queden despenalitzades aquestes faltes, què passa amb els procediments ja incoats?

La Disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 1/2015, preveu que la tramitació dels processos per falta iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i per fets que resulten per ella despenalitzats:

  1. Si porten aparellada una possible responsabilitat civil, continuaran fins al seu normal acabament, llevat que el legitimat per a això manifesta expressament no voler exercir les accions civils que l’assisteixin, en aquest cas es procedirà a l’arxiu de les actuacions, amb el vist del ministeri fiscal.
  2. Si la falta que s’imputa no porta aparellada responsabilitat civil, s’haurà de dictar el sobreseïment i arxiu.

Així ho ha entès el jutjat d’Instrucció 4 de Martorell, en la Interlocutòria 111/2015, de 9 de juliol,  que ràpidament ha dictat el sobreseïment i arxiu en un judici de faltes incoat contra un pare que estava denunciat perquè segons la mare no complia el règim de visites correctament.

Aquesta mesura, deixant a banda que està pensada per  descol·lapsar el jutjat, pot ajudar a forçar que els progenitors hagin d’arribar a enteses i solucions extrajudicials, per la qual cosa es pot veure de manera positiva la despenalització d’aquestes dues faltes.

Sempre diem que els jutjats no solucionen els conflictes de parella i precisament els articles 618.2 i 622 n’eren el cas paradigmàtic: només empitjoraven unes relacions ja de per sí prou malmeses.

Albert Requena Mora

Advocat ICAB 34.143

2 comentaris
  1. Roger says:

    Este cambio legislativo creo que supone aligerar los juzgados de guardia de denuncias con poca gravedad penal. Ahora bien, existen un montón de personas avispadas, que van a encontrar en estos cambios, un apoyo para la manipulación de sus exparejas. Se instrumentalizan a los hijos como armas arrojadizas para herir al otro cónyuge. Por no decir que los niños serán los peores afectados. Supervivencia emocional: habrá parejas que evolucionen para no destruirse, y otras, que encontrarán en la destrucción su justificación para no evolucionar heridas pasadas. Qué miedo por esos niños!

  2. Albert Requena says:

    Estimado Roger,
    Precisamente el bienestar de los hijos nos preocupa enormemente por su vulnerabilidad y porque no tienen culpa de nada. Desde Requena Advocats siempre intentamos que los procesos de divorcio sean lo menos traumáticos posible para la pareja e buscamos por todos los medios las soluciones amistosas. Como profesionales tenemos una gran responsabilidad con nuestros clientes quienes depositan en nosotros su confianza. A menudo vemos demandas temerarias con falsas expectativas para quién la interpone, y denuncias falsas contra cónyuges sólo para conseguir unos mayores beneficios en los convenios de divorcio y la verdad es que al final, tampoco dan el resultado que esperaban y queda en evidencia la parte que temerariamente ha iniciado el procedimiento. De ahí la ética y la honradez que debe operar en los abogados ante este tipo de situaciones, donde no todo vale y se juega con el futuro de personas y sobretodo, del sufrimiento de los niños.

Deixa el teu comentari

Voleu unir-vos a la discussió?
No dubteu a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada