El Tribunal Suprem confirma l’anul·lació d’una sanció disciplinària greu a un mosso
Ens remuntem a l’any 2012 en el marc d’una actuació d’ordre públic en què va resultar ferida una persona. Es va incoar expedient disciplinari a diversos agents i les mesures cautelars varen ser la separació de lloc de treball a la Brigada Mòbil. Paral·lelament es va instruir un procediment penal en el qual el nostre representat mai va estar ni tan sols investigat ni imputat, però de totes maneres se’l va sancionar amb un canvi de lloc de treball, en resum, per no explicar el que els seus superiors volien o pretenien que digués. El Jutjat contenciós administratiu 15 en la Sentència 166/2018 va estimar la demanda interposada per Requena Advocats per vulneració del dret de presumpció d’innocència. El Jutge és contundent i argumenta que l’agent ja va explicar als seus superiors el que havia passat i per tant, no se’l pot sancionar per no donar compte a la superioritat d’uns fets que havien de conèixer (art. 69.f) Llei 10/1994). El problema és que sembla ser que no va explicar els fets tal i com volien que ho fes.
Cal dir que en la mateixa situació, altres agents també implicats varen ser defensats per altres advocats i les demandes varen ser desestimades. Amb sentències contradictòries, la Generalitat va interposar recurs d’apel·lació i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la Sentència 382/2020, de 3 de febrer, va confirmar la Sentència que anul·lava la sanció disciplinària. En el Fonament Jurídic Quart, el TSJC conclou que ” Y, aún más lo realmente importante es que estamos ante un derecho sancionador con la misma naturaleza que el derecho penal, o sea de caràcter punitivo y por ello no se podía exigir al policía que declarara contra sí mismo al poder con ello ser imputado en vía penal”.
La Generalitat però, va interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem al qual també ens hi vàrem oposar. Per Providència de 29 d’abril de 2021 el Tribunal Suprem ha inadmès el recurs i imposa a la Generalitat unes costes de 2.000€.
Finalment doncs, la Generalitat haurà de reincorporar el mosso al lloc de treball del qual se’l va separar injustament i l’haurà d’indemnitzar amb les diferències salarials des de l’any 2012.
La Sentència del TSJC però, obre un important camí en la defensa de tots els policies en el sentit que no se’ls pot obligar a exposar uns fets en un informe si d’aquestes declaracions se’n poden derivar responsabilitats penals. Fins ara, el dret a la presumpció d’innocència i el dret a la defensa no quedaven clars en el marc dels informes que posteriorment havien d’elevar als seus superiors.
Valentina Mazzoni
Advocada 34.285 ICAB
Sòcia-directora de Requena Advocats
