CONDEMNEN l’AJUNTAMENT DE CASTELLAR DEL VALLÈS PER LA MORT D’UN GOS

Mitjançant la Sentència 217/2017, de 8 de novembre de 2017, el Jutjat contenciós administratiu 11 de Barcelona, ens dóna la raó en el recurs que varem presentar i condemna l’Ajuntament de Castellar del Vallès a indemnitzar la propietària d’un gos el qual es va escapar d’un pipi-can ubicat a la Ronda llevant, el qual tenia la xarxa metàl·lica en molt mal estat i el va atropellar un vehicle, causant-li la mort.

En la Sentència, queda provat que l’Ajuntament de Castellar del Vallès tenia coneixement dels desperfectes que tenia el recinte per a gossos, i tot i així no varen fer res per a  reparar-lo, fins que varen passar els fets i per tant, entén que l’Ajuntament ha d’indemnitzar la propietària no només per les despeses generades pel sacrifici del gos (1.000€) sinó també per als danys morals que va patir, que estima en 1.000€

La reclamació inicialment presentada davant l’ajuntament, s’emmarca en l’àmbit de la responsabilitat patrimonial de l’Administració, previst en l’article 106.2 de la Constitució Espanyola que disposa que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus drets i béns, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques està regulada en els articles 32 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i dels articles 65, 67 i 96 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.

D’acord amb la normativa vigent esmentada i la constant interpretació de la jurisprudència (entre altres, Sentències del Tribunal Suprem de 5 d’octubre de 1993, de 22 d’abril de 1994 o de 23 de setembre de 1996), i d’acord, també, amb els dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i del Consell d’Estat, perquè l’Administració pública tingui l’obligació d’indemnitzar en concepte de responsabilitat patrimonial és necessari que concorrin simultàniament els següents requisits:

1. que s’hagi produït un perjudici efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament;
2. que la lesió en els béns o els drets sigui conseqüència del funcionament normal o anormal d’un servei públic, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pugui influir alterant el nexe causal (com la culpa exclusiva de l’administrat víctima del dany, o d’un tercer);
3. que el dany o perjudici no s’hagi produït per força major;
4. que el particular no tingui el deure jurídic de suportar el dany (antijuridicitat);
5. i que l’acció de responsabilitat s’hagi interposat dins el termini legalment establert (1 any).

Atès que l’Ajuntament no va resoldre la reclamació en el termini de 6 mesos previst, varem haver de recórrer a la via judicial, en la qual, el Jutge ha entès que es donaven tots i cadascun dels elements i requisits per tal que s’indemnitzés la propietària del gos.

Davant aquests fets, cal fer una especial referència a la manca de sensibilitat per part de l’Ajuntament davant uns lamentables fets que s’haguessin pogut evitar només amb una miqueta més de diligència en el manteniment dels béns públics i sobretot, que era innecessari haver d’arribar fins la jurisdicció contenciosa administrativa.

Albert Requena Mora

ICAB 34.143