No informar a un detingut dels motius de la detenció pot vulnerar el dret a la llibertat

El Tribunal Constitucional ha dictat la primera Sentència des de la promulgació de la Directiva 2012/13/UE https://www.boe.es/doue/2012/142/L00001-00010.pdf   en relació als drets dels detinguts pel que fa a l’accés a la informació dels motius de la detenció.

Els fets dels que versa aquesta sentència són de data 13 de juliol de 2014 quan encara no s’havia transposat la citada Directiva a l’Ordenament Jurídic espanyol (es va fer mitjançant la Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril, por la que se modifican la Ley de Enjuiciamiento Criminal)  però que ja era d’aplicació Directa per haver transcorregut el termini per implementar-la en la nostra legislació.

L’article 7.1 de la citada Directiva garanteix que es “lliuri a la persona detinguda o al seu advocat aquells documents relacionats amb l’expedient específic que obrin en poder de les autoritats competents i que resultin fonamentals per a impugnar de manera efectiva, d’acord amb el que estableix la legislació nacional, la legalitat de la detenció o de la privació de llibertat”. El problema sorgeix perquè no es va definir quins documents s’han d’entregar al detingut i amb la transposició de la citada Directiva, la Ley Orgánica 5/2015  tan sols afegeix un apartat d) a l’article 520.2 de la LECr , que literalment preveu el “dret d’accés als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat”.

Per tant, seguim sense saber quins són aquests elements o documents que s’han de mostrar al detingut o al seu lletrat que garanteix el dret fonamental a la llibertat (17.1 CE) i el dret a la defensa (24.2 CE). Tampoc és el moment d’afegir un altre element a aquesta reflexió, com és el fet que amb la citada Llei orgànica també es va modificar l’article 118.1.b de la LECr, que fa referència al dret a la defensa en genèric -no només del detingut- , i que entre d’altres, garanteix el dret a examinar les actuacions amb la deguda antelació per salvaguardar el dret de defensa i en tot cas, amb anterioritat a que se li prengui declaració. Amb l’article 118 el dret de defensa esdevé més ampli encara que el dret de defensa del detingut i això també comporta interpretacions diverses.

En resum, la Sentència del TC atorga empara a un detingut que va sol·licitar un Habeas Corpus al·legant que no se li havia facilitat informació sobre els motius de la seva detenció, en virtut de la Directiva 2012/12/UE, entre d’altres al·legacions. El TC entén que al detingut se l’ha d’informar dels motius de la seva detenció i que la policia no es pot escudar en el fet que no hi havia documents per mostrar perquè no s’havia tancat l’atestat i la investigació era oberta. El TC entén que almenys hi ha d’haver les denúncies i actes que, sense vulnerar el dret a la intimitat de terceres persones, han de poder donar informació sobre els motius pels quals se l’ha detingut.

https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2017_006/2014-07301STC.pdf

Aquesta Sentència és molt important perquè posa les primeres bases en la interpretació de la Directiva de la UE i del sentit en què s’haurà d’interpretar a partir d’ara l’article 520 de la LECr perquè a hores d’ara no hi ha un criteri unànime entre Col·legis d’advocats -amb una interpretació amplia i extensiva del Dret fonamental- i les forces i cossos de seguretat, que en base a un Acord de la Comisión Nacional de Policía Judicial de 20 de juliol de 2015  https://drive.google.com/file/d/0ByhMNmX0p_pGVE5UYmRnOXY1cTg/view   consideren que facilitant un document amb unes dades mínimes de la detenció però en cap cas l’atestat ja es garantia el citat Dret fonamental.

La discussió ja fa anys que dura i per una major seguretat jurídica per a tots és imprescindible que el Ministeri Fiscal, el Poder Judicial, els Col·legis d’Advocats i les forces i cossos de seguretat es posin d’acord amb una qüestió que és tan important i cabdal per a tots i totes: la garantia del dret a la llibertat i el dret a la defensa.

Albert Requena Mora

Soci director de Requena Advocats

Advocat ICAB 34.143 i mosso d’esquadra en excedència 5700