Davant un atropellament comès expressament, l’asseguradora del vehicle ha d’indemnitzar la víctima?

Qui es fa càrrec de les indemnitzacions per lesions o mort, causades per un atropellament dolós?  La companyia asseguradora del vehicle se n’ha de fer càrrec quan el conductor ho ha fet expressament?

L’article 109 del Codi penal obliga al responsable d’un delicte (en aquest cas lesions, mort o danys) a reparar els danys i perjudicis causats. Per tant, en primer terme, serà responsable de la indemnització generada, el propi autor dels fets.

No obstant, d’acord amb l’article 7 del Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor, les companyies asseguradores són responsables civils directes en matèria d’indemnitzacions per accidents de trànsit i per tant, també seran responsables dels  danys i perjudicis causats per l’autor dels fets.

Ara bé, les asseguradores, sovint intenten no haver de fer front a aquestes indemnitzacions pels següents motius:

  • En primer lloc, en tots els contractes d’assegurança sempre hi ha una clàusula d’exclusió  en relació als sinistres causats dolosament. Aquesta clàusula, en tot cas, seria contrària a l’article 6 del RDLeg 8/2004, en el qual es detallen quins són els casos pels quals una assegurança pot excloure la responsabilitat.
  • En segon lloc, justifiquen la manca de responsabilitat amb l’article 19 de la Llei 50/1980, de 8 de octubre, de Contrato de Seguro que textualment assenyala que:  “los delitos dolosos son hechos ajenos por su propia naturaleza a la cobertura de un seguro de responsabilidad civil”.

No obstant, el Tribunal Suprem ha matisat aquesta exclusió (per totes, les SSTS 265/2013, de 20 de març de 2013 i 1240/2001, de 22 de juny i 225/2007, de 21 de març) amb la interpretació de l’article 76 de la mateixa Llei 50/1980, en el sentit que:

  1. El tercer perjudicat tindrà acció directa contra l’asseguradora també quan es tracta d’actuació dolosa
  2. L’asseguradora no pot oposar-se a la pretensió del perjudicat
  3. L’asseguradora tindrà dret a repetir contra l’assegurat.

Per tant, les companyies asseguradores hauran d’indemnitzar en aquells casos que les lesions hagin estat conseqüència de la comissió d’un delicte dolós, sens perjudici que podran reclamar aquesta indemnització a l’assegurat (dret de repetició). El Tribunal Suprem, encertadament justifica que la víctima no és una part que hagi intervingut en el contracte de la pòlissa i per tant, no li afecten les causes d’exclusió que s’hi hagin pactat.

El TS considera també que l’article 76 de la llei 50/1980 és aplicable a totes les assegurances de responsabilitat civil, no només les relacionades amb els vehicles a motor.

En conseqüència, les víctimes per fets ocasionats dolosament hauran de ser indemnitzades per la companyia asseguradora sens perjudici que aquesta pugui repetir contra l’assegurat i reclamar-li la indemnització que prèviament haurà abonat.

 

Albert Requena Mora  (Soci- director de Requena Advocats)

Mar Canals Tarragó – (Estudiant 3r de Grau en Dret Universitat Pompeu Fabra)